
Creo que me voy a comprar una muñeca hinchable con la que pasar las navidades. Si total, al final siempre cocino para dos y termino comiéndome las sobras.
La màgia, el camí de la felicitat de l’home.
(Más abajo en castellano)
El proper dissabte 23 de febrer eixirem totes i tots des de diferents parts de la ciutat per a confluir en el centre en una manifestació a la qual s’han sumat una infinitat de assemblees, organitzacions, plataformes, associacions, col·lectius socials i a la qual…
—mi patrón de acciones— (jpeg descargable-modificable):
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
la arquitectura de la acción:
(o cómo planificar/mapear todo tipo de acciones estratégicas como contra-geografía de batalla)
(o cómo dibujar mapas de insurrección arquitectónica que (re)configuren un territorio físico y/o mental en el que se puedan adivinar trayectorias, planificar recorridos, localizar objetivos)
Unos la lían y reciben los que no tienen que recibir.
En el seu dia vaig haver d’acumular desplaences,
Viure en solitari, vestir de manera senzilla i nodrir-me de poca cosa;
Però sabia que el cos i la fama només són obstacles en el camí.
Quan hagueu trobat un indret tranquil on fer les pràctiques,
Conreeu amb determinació la gran concentració.
Què n’és, de difícil, perfeccionar alhora cos i ànima!
Si no heu pogut desplegar el cos, comenceu per la naturalesa innata.
Per la qual cosa, abandoneu el lucre i la celebritat.
Amputeu tota passió i ja no hi haurà impediments.
Quin és l’obstacle? Tot depèn del vostre valor i de la vostra voluntat.
Qui us posa entrebancs? Tot és a les vostres pròpies mans.
Gaudir de gran renom, ser un escriptor reconegut, tot això són bagatel·les.
Manteniu-vos indiferents a les robes sofisticades i a les taules opulentes.
Acumular bronze i jade no us conduirà a la salvació.
Poemes en prosa, cants i versos ben rimats
No són més que ensopegades en el camí.
Sigueu com la boirina o el fum vaporós,
Com les flors o com els penjolls florescents del salze.
El que passa és que floteu entre el cel i la terra,
Sense esdevenir mai pluja o rosada fecunda,
Perquè res no us atreu tant com el cos i la glòria,
I els costums governen la vostra vida.
En el centre d’aquesta vida, concentreu-vos en l’ànima i en l’alè vital.
Calmeu-los per tal de no patir debades.
Deixeu estar els sabers i els talents literaris;
Impassibles, recolliu la vostra essència i la vostra ànima,
Continueu avançant amb ment decidida;
Així la via mai no us donarà l’esquena.
Cao Wenyi
amqs:
Creo que me voy a comprar una muñeca hinchable con la que pasar las navidades. Si total, al final siempre cocino para dos y termino comiéndome las sobras.